El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) és una síndrome conductual. Les persones que ho pateixen solen presentar les següents característiques a nivell conductual, emocional i escolar. És un trastorn crònic d’elevada prevalència, que interfereix en moltes àrees del individu, com la personal, familiar, escolar i social. Es calcula que afecta d’un 3% a un 5% dels nens en edat escolar i suposa gairebé un 30% de les consultes en psiquiatria infantil.

A nivell emocional: Hiperactivitat, dèficit d’atenció i control e impulsivitat.
A nivell conductual: Irritabilitat i autoestima deficient i dificultats per a relacionar-se amb els companys.
A nivell escolar: Dificultats en l’aprenentatge.

Existeixen tres tipus de TDAH, cadascun d’ells amb unes característiques diferents: en el primer predomina la falta d’atenció i concentració; en el segon predomina l’excés d’activitat i la impulsivitat i el tercer que seria una combinació dels anteriors.

Els nens que tenen un TDA on predomina la manca d’atenció:

Tenen dificultat per centrar l’atenció en detalls.
Tenen dificultat per centrar durant molta estona seguida l’atenció en una tasca determinada.
Semblen no escoltar quan se’ls hi parla directament.
No segueixen les instruccions donades i no enllesteixen les feines.
Tenen dificultats per organitzar-se, perden materials, els fulls, etc.
Eviten, els disgusta o es neguen a participar en aquelles tasques que demanen un esforç sostingut.
Es distreuen fàcilment amb qualsevol estímul extern.
Juguen amb les mans i amb els peus i no poden estar-se quiets al seu seient. Es mouen en excés.

Els nens que tenen un TDAH on el que predomina és la hiperactivitat i impulsivitat:

S’aixequen encara que la situació exigeixi quedar-se asseguts.
Parlen excessivament i responen de forma impulsiva.
No respecten el torn de paraula.
Interrompen i molesten als companys.

Els nens amb un TDAH combinat és el més freqüent.